 |
Diumenge 9 de març Tot va molt lent. La malatia és com una condemna, com una presó. Si per mi fos estaria tot el dia dormint. El que visc no m'interessa. La gent et diu "pots posar-te música", "pots parlar"... però no és això. Tu te'n recordes d'un cotxe vermell o d'un bosc de color groc. Sovint parlo amb la Xuqui és com si parles sol. M'agradaria esbandir això ràpid. Vull que tot sigui molt ràpid. Vull una vareta màgica. El meu únic projecte és entrar en coma. Ja no vull planificar res, que facin el que vulguin. Dissabte 22 de març Tota la setmana ha fet sol i no he sortit. Avui he anat a Lourdes. Al cap de deu minuts volia marxar: la panxa se'm movia i ja em veia la diarrea al damunt. He baixat les escales sol. He millorat però no em serveix de res. Torno a moure la mà esquerra i he recuperat un cert equilibri. Cada dia faig biciceta davant la finestra. Tot això, tanmateix, no em serveix de res. No puc fer res. Diumenge 23 de març A través de la finestra veig una paret blanca, un cel blau, unes finestretes petites per a la humitat, on s'amaguen els ocells. Al matí, des del menjador, quan faig bicileta veig el mar, veig la sorra i la lluentor dels reflexes. Pedalejo, pedalejo. La Xuqui s'espatarra a la taula. A vegades s'asseu tan tesa que sembla una figureta L'horari me'l fa sentir la Xuqui --la meva gateta. Quan té gana desperta a la meva mare. Desprès ve i s'amaga a dins del llit. Les orelletes, la poteta... Ella s'apodera de la casa. Comença a jugar. Estira el llençol, s'enfila i es queda mirant-me vigilant. Altres vegades em colpeja el nas, m'olora. és com si em digues "estic aquí!". Tinc un vano de color blau. Si em vento vol dir que la gent se'n vagi. La gent no ho ho enten pero jo sí. Ja hi som: la punxada. Tot serà aigua, com si tingues l'estòmac podrit. Et preguntes "podria?" No podria res del que m'agradaria fer. Les coses que t'agradarien son tan a mida que no les trobes. Puc estar mesos així. M'han portar un video: "La Sida o la duda" com si fos un video d'aventures. Estic fart de que em posin opcions al davant: A, B, C, D, E. Totes són solucions paralímpiques. Sovint queda la sensació de converses inacabades. Dimarts 25 de març Vull que això s'acabi. Venen, t'ensenyen la piruleta, la desenboliquen , se la mengen i et donen el paper... |